Ariadna Burrieza - 2019
Hola sóc l’Ari i el meu pas pel Plan 3000, a Santa Cruz de la Sierra, es pot definir amb la paraula INTENS.
Vaig estar durant el mes d’agost, vivint i compartint el seu entorn, els seus costums, les seves dificultats o les seves alegries. Va ser intens perquè la immersió és total. Pràcticament tot el dia estàvem allà, amb infants, joves i les seves famílies. Compartíem diferents espais i situacions amb ells, cosa que facilitava totalment, el vincle tan especial que es crea estan allà. En fer vincle i posar nom i una cara a les mil històries que ens explicaven, tant boniques com difícils, et senties part del seu món.
Als matins estava a les aules de 5è (10 anys) i prekinder (4 anys) fent suport, a la tarda amb alumnes de diverses edats fent reforç escolar i al vespre dinamitzant activitats esportives i lúdiques també amb infants i joves. Els caps de setmana fèiem més vida de barri i realitzàvem activitats al Plan o anàvem d’excursió, assistíem a festes i reunions de la comunitat o compartíem moments amb les famílies. I així vaig viure un mes amb ells.
Però per mi, també ha sigut molt important la relació amb la resta de voluntaris estan allà. Perquè aquell caliu, el bon rotllo i el clima que es va crear, va donar pas a un espai de diàleg i comprensió on reflexionàvem plegats sobre com havia anat el dia, compartin històries i sentiments.
Crec que el que més m’ha calat i m’ha fet reflexionar sobre les persones que he conegut al Plan, és la capacitat que tenen per ser feliços. Ho agraeixen tot i gaudeixen a cada moment. Persones sense gaires recursos que t’obren casa seva i el seu món, que t’ho donen tot, tot el que ells tenen... i això, per mi val més que qualsevol altra cosa. Malauradament, encara el «primer món» ha d’aprendre a valorar el que té i no només em refereixo a l’aspecte material, sinó a la capacitat de gaudir de la vida amb la realitat que ens toca.
Van haver-hi situacions molt divertides, situacions boniques, situacions difícils, situacions estressants...Però no canvio cap d’elles. Totes han sigut les necessàries per fer-me sentir que la meva aportació, a vegades com una gota d’aigua a l’oceà, ha sigut el millor que he pogut fer.
No tinc clar si la meva implicació ha sigut important per algú, però el que sí que sé, és que aquesta experiència no l’oblidaré mai.
En resum, el meu pas per Bolívia i pel Plan 3000 ha sigut meravellós, un regal d’experiència en tots els sentits.
N’estic segura que tornaré a veure’ls en una altra ocasió!
Ari
